Com mantenir segures les claus d’API a la teva app

Per mantenir segures les claus d’API, guarda-les com a secrets o variables d’entorn al teu host, fes-les servir només al codi del servidor i no les enganxis mai al xat, als fitxers de codi, a les captures de pantalla ni a un repositori de Git. Dona a cada clau el mínim permís que necessiti, estableix límits de despesa al proveïdor i, si una clau es filtra, rota-la —crea’n una de nova i elimina l’antiga— en lloc de només amagar on ha aparegut.

Una clau d’API és una contrasenya d’un servei. La teva clau d’OpenAI permet a algú gastar els teus diners en IA; la teva clau secreta de Stripe permet emetre reemborsaments; la clau del teu proveïdor de correu permet enviar correus com si fossis tu. Els constructors d’apps amb IA són bons connectant-les, però no sempre tenen cura de on acaben, així que aquesta guia explica com mantenir-les segures i com comprovar-ho.

Claus públiques i claus secretes

No totes les claus són secretes. Conèixer la diferència evita que t’espantis per la clau equivocada i que ignoris la correcta.

Si no saps de quin tipus és una clau, consulta la documentació del proveïdor. En cas de dubte, tracta-la com a secreta.

Pas 1: guarda les claus com a secrets, no al codi

Les claus pertanyen als ajustos de variables d’entorn o secrets del teu host. El teu codi les llegeix pel nom en temps d’execució (per exemple process.env.OPENAI_API_KEY), així que el valor mai apareix als teus fitxers. Per al context, consulta què són les variables d’entorn i els secrets.

Mou cada clau d’API fora del codi a variables d’entorn. Llista cada clau que has trobat, en quin fitxer estava i el nom de variable que has fet servir. No mostris els valors.

Despré, comprova que no n’ha quedat cap:

Cerca a tot el projecte, incloent-hi els fitxers de configuració i qualsevol fitxer .env, qualsevol cosa que sembli una clau d’API o una contrasenya. Informa del fitxer i de la línia, no del valor.

Pas 2: fes servir les claus secretes només al servidor

Aquesta és la regla més important. Tot el que rep el navegador, un visitant ho pot llegir: el codi font de la pàgina i els fitxers JavaScript són visibles a les eines de desenvolupador.

Per tant, si l’app ha de cridar OpenAI, el navegador ha de cridar el teu servidor, i el teu servidor crida OpenAI amb la clau. La clau mai surt del servidor.

La funció de xat crida OpenAI directament des del navegador. Mou aquesta crida a una ruta de l’API del servidor que llegeix OPENAI_API_KEY de l’entorn. El navegador només ha de cridar la nostra ruta. Requereix inici de sessió per a la ruta.

Hi ha una trampa habitual als frameworks de frontend: les variables amb un prefix públic —VITE_ a Vite, NEXT_PUBLIC_ a Next.js— s’integren al codi del navegador intencionadament. Una clau secreta amb un d’aquests prefixos queda exposada, encara que estigui «en una variable d’entorn».

Pas 3: comprova que no es filtra res

No confiïs que ho has fet bé: comprova el lloc en directe:

1. Obre l’app publicada en un navegador.
2. Obre les eines de desenvolupador i la pestanya Sources o Network.
3. Cerca als fitxers els primers caràcters de cada clau secreta (per exemple sk_ o sk-).
4. Revisa les peticions de xarxa que fa l’app. Una petició que va directament del navegador a un proveïdor d’IA de pagament és un senyal d’alarma.

Si trobes una clau secreta, porta-la al servidor (pas 2) i rota-la (pas 6), perquè ja era pública.

Pas 4: restringeix el que pot fer cada clau

Molts proveïdors permeten limitar una clau:

• Claus limitades o restringides que només poden fer el que necessita la teva app. Stripe, per exemple, admet claus restringides amb permisos específics.
• Restriccions de domini o d’IP per a les claus que han de ser públiques, com les de mapes.
• Claus separades per app i per entorn, perquè una filtració no exposi tot i revocar una no trenqui les altres.
• Claus de prova mentre construeixes, i claus reals només a l’app publicada.

Pas 5: posa un sostre al dany

Fins i tot una clau ben protegida es pot fer servir malament a través de la teva pròpia app: algú que executa un script contra la teva funció d’IA milers de vegades, per exemple.

• Estableix límits de despesa o alertes a cada proveïdor de pagament.
• Requereix inici de sessió per a qualsevol funció que costi diners per crida.
• Afegeix un límit de peticions per usuari. Consulta què és el límit de peticions.

Afegeix un límit de 30 peticions d’IA per usuari i hora a /api/chat. Retorna un missatge clar quan s’arribi al límit. Rebutja les peticions d’usuaris que no han iniciat sessió.

Pas 6: rota les claus que es filtren

Si una clau secreta apareix on no hauria, en un missatge de xat, un commit, una captura de pantalla, un tiquet de suport o codi del navegador, assumeix que està compromesa.

1. Crea una clau nova al proveïdor.
2. Actualitza el secret als ajustos de la teva app.
3. Torna a desplegar o publica de nou perquè l’app en directe faci servir la clau nova.
4. Elimina la clau antiga al proveïdor.
5. Revisa els registres d’ús del proveïdor per veure activitat que no reconeixes.

Esborrar el missatge del xat o el commit de Git no és suficient. L’historial de Git guarda versions antigues, i tot el que ha estat públic pot haver estat copiat.

Errors habituals

• Enganxar una clau al prompt. Ara és a l’historial del xat. Fes servir un formulari de secrets.
• Un prefix públic en una variable secreta. VITE_OPENAI_API_KEY envia la clau a cada visitant.
• Pujar un fitxer .env. Assegura’t que és a .gitignore abans del primer push.
• Una clau per a tot. Fes servir claus separades per a proves i producció, i per a cada app.
• Cap límit de despesa. Una clau filtrada o abusada sense topall pot fer pujar la factura molt abans que ho notis.
• Amagar en lloc de rotar. Quan una clau ha estat exposada, només una clau nova la resol.
• Claus a les captures de pantalla. Retalla o difumina les pàgines de configuració abans de compartir-les per demanar ajuda.

Llista de comprovació

• Cada clau està guardada com a secret o variable d’entorn, no al codi.
• Cap fitxer .env ni cap clau és pujat a Git.
• Les claus secretes només s’usen al codi del servidor.
• Cap variable secreta té un prefix públic com VITE_ o NEXT_PUBLIC_.
• He buscat al JavaScript del lloc en directe el prefix de cada clau i no n’he trobat cap.
• Les claus estan limitades o restringides quan el proveïdor ho permet.
• Les claus de prova i les reals estan separades.
• Les funcions de pagament per ús requereixen inici de sessió i tenen límits per usuari.
• Cada proveïdor de pagament té un límit de despesa o una alerta.
• Sé com rotar cada clau, i qualsevol clau que alguna vegada s’hagi exposat ha estat rotada.

Mantenir les claus segures a Mythex

Mythex manté les claus fora del codi i del xat de dues maneres:

• Targeta de sol·licitud de secrets. Quan l’agent necessita una clau, mostra una targeta al xat on introdueixes el valor en camps de formulari, no al quadre de missatges, i es guarda com a secret del projecte. Consulta Secrets al xat.
• Configuració del projecte → Secrets, o /secrets al xat, per afegir o canviar claus tu mateix. Consulta Variables d’entorn i secrets.

Despré de canviar un secret d’una app publicada, publica de nou perquè l’app en directe faci servir la nova clau. Les apps exportades no inclouen els secrets, així que torna-los a afegir allà on executis el codi a continuació. Si una clau apareix alguna vegada al xat, rota-la al proveïdor.

Per a la resta de la revisió de seguretat abans del llançament, segueix la llista de comprovació de seguretat per a apps creades amb IA. Si afegeixes funcions d’IA, com fer servir les APIs de LLM explica les claus i els costos amb més profunditat.

Preguntes